Episthrophy

(jazzpismo)

y que bueno que bonito es levantarse tranquilo, aun dormido y empezar a tocar, piano piano mientras se plegan sacos y se calienta un desayuno, todos la misma melodia aun perezosa, y que bueno que bonito. Y entonces irse animando, hacer un aprox donde la bateria y el contrabajo se relevan para abrir traza, mientras la melodia coge un cuerpo swing que ya no se te va de la cabeza, donde las miradas buescan el pie de parded y que bueno que bonito. Un primer solo de V+, un largo de saxo, casi repitiendo la melodia pero más intensa, luego parece que se va, que ya no esta en el tempo , pero a cada paso acaba cuacrando con la bateria, que no pierde el ritmo, coge soltura i las notas encuentran esa presa adequada, se adhieren a la roca flotando hasta la R y que bueno que bonito. Entonces silencio, comer un poco en alguna R con el sonido cansado del contrabajo o de su corazon, vuelve la calma que ira desapareciendo a medida que la bateria cobra cuerpo, supera un techo, se anima, alguien grita yeah, refrena un poco el ritmo, busca una cosntancia y lo va subiendo, subiendo, bombo, plato, caja bombo, y aquel bidedo tan apurado, y cuando esta arriba de todo, vuelve al t-t'ta i suenan todos juntos, aquella melodia que ya no sale del cuerpo, que te hace mover los hombros, contoneandose por la pared y que bueno que bonito. Y ya si, crescendo final, todos al ensamble, todos bordando en forto forto una canción que nos encanta y llegar arriva y que bueno que bonito. y repetirla una vez más, y ir bajando el tono, e ir descendiendo hasta el coche y dejar las baquetas sobre la caja y notrarse lo brazos cansados, y quirase el saxo del cuello i mirarnos todos, con la musica todavia en la cabeza y que bueno que bonito.

Epistrophy: A figure, in rhetoric, in which several successive sentences end with the same word or affirmation.
Epistrophy by Telonius Monk.

Recerca

Tot va bé. He estat uns mesos recollint dades i finalment he pogut començar els càlculs. Fa un moment ha sorgit un problema però sembla que és poca cosa i ho podré arreglar ràpid. Uff és tard, demà m'ho miro...
Abans d'ahir em va començar a petar el programa. És un programa comercial, puc canviar alguns paràmetres però no puc accedir a la font, és una caixa negra. Sembla que estic treballant fora de la capacitat del programa.
Aquest matí ens hem reunit i hem decidit passar al pla B. Utilitzaré un programa que es va crear al cartu per fer uns càlculs semblants. Ja es va comprovar que funcionava, i es va utilitzar als càlculs per l'estudi de Barcelona.
Fantàstic, porto una setmana merdenjant amb el nou programa i tampoc funciona. No entenc com el van poder utilitzar en un altre projecte. Però si s'inventa els resultats!!!!
Ahir vam tenir una altra reunió, passem al pla C. Utilitzaré un altre programa més potent que ja ha demostrant la seva fiabilitat. Per cert, durant la reunió ningú va donar massa importància al fet que l'altre programa no funcionés bé! Total, aqueslls càlculs només es van utilitzar en una tesi...
De conya! Últimament semblo Atila, Rei dels Huns (i dels zeros). Per on passo no torna a compilar un programa. Ara resulta que el pla C tampoc funciona. Ahir a la tarda, quan més aprop estàvem de la solució (o això crèiem), vam tornar al principi. Això és un laberint, com més camines més perdut estàs. Començo a pensar que no hi hauria d'haver entrat.
Avui ja m'estic posant de malla llet! No sé, tinc moltes ganes de fer mal a algú o destruir alguna cosa, en especial el PC que tinc davant. És divendres i no em vull emportar aquesta merda al cap durant tot el cap de setmana. Em sembla que la Sara (la meva colega en aquest calvari) i jo estem a tocar a la desesperació. Estem dins del laberint, més lluny de la sortida que mai. Diveguem... Fa uns moments hem fet un càlcul i quan l'hem acabat ja no sabíem perquè servia.
La Sara està representant unes gràfiques (ja no sé què són) i jo m'estic davant la pantalla amb la mirada perduda. He atravessat la pantalla i les parets, estic prenent el Sol a fora i pensant el que podria fer amb aquest bon temps...
Un núvol m'ha fet "entrar" de nou al cartu. No pot ser, en algun moment se'ns ha escapat alguna cosa, però ara som molt lluny d'aquest punt, no sé si serem capaços de trobar-ho.
Estic pensant que no hi ha solució possible. Tampoc cal dramatitzar, però m'emprenya pensar que aquest malparit és més intel·ligent que nosaltres...
Sara, un moment!!! Què és aquell zero???? Què hi fa aquí??? Els últims dies he estat treballant amb aquest fitxer de paràmetres i en aquesta posició sempre hi havia: 0,1,0. Però en aquest fitxer, que no sé d'on ha sortit, hi ha: 0,0,0. No pot ser això. Podria ser... Ha de ser això!!!!! Prover-m'ho!!

I què uns penseu?? Que si no haguéssim trobat la solució estaria escrivint en aquest blog???

metafora

Hay dias que los instrumentos estan desafinados, la cantante costipada y el director de orquesta no llega. Sin embargo, nosotros tocamos con la misma ilusión.

buenosdias 2006

Me disparan con balas de mariposa. The world is a Vampire. Abro los ojos, es genial...ha sido jordi, tiene que haber sido él quien ha puesto esa canción, en este preciso momento, subo las escaleras y todo el mundo duerme. Jordi duerme. Solo un 25 por ciento de posibilidades de que sonara La canción en el random del despertador. Pero ha sonado. El mundo parece encajar una vez más. buenosdias.

Abro los ojos. Me despierto, oigo a lluis cerrar la puerta, pablo prepara café. Abro los ojos. Me despierto y desentumezco el cuello del sofa de casa, vamos a ver al hermano dani. Me despierto, nos recoge jordi para ir a fontnostra. Me despierto, el fuego de la chimenea acalora mi siesta. Suena el despertador, lo ignoramos en la libertad de ser libres. Me despierto, asomo al hielo fuera de mi saco. Me despierto. Hay que reparar el tejado...

Yo solo me he despertado unas pocas veces en el 2006, pero parece que a cada momento se despierta todo, y con regusto a lindos sueños.