20 de mayo de 2008
I mentrestant...
La Monipegui col.lecciona llàgrimes de metacrilat, llàgrimes a capes i capes de llàgrimes. Llàgrimes sense vessar, llàgrimes que s'han anat solidificant per por a caure - el precipici seria tant profund que no trobarien pas el fons on estavellar-se, tant i tant inacabable és el solc que tot tindria temps d'aprendre a volar i salvar-se. Per por, al capdavall, d' estavellar-se, per por, al capdamunt, d'aprendre a volar i alliberar-se. No, ja no li en fan, de mal, però reconeix que les llàgrimes deshidraten el cervell, les cames, el cor... I, sobretot, l'ànima.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario