La gegantina historieta dels bulkulús

Indignant, indignant, sí. DISGASTING. Em pregunteu quin és el millor exemple d'evolució. Us responc amb una sola paraula. I no sabeu de què parlo!!!!! Però com em podeu preguntar a aquestes altures què és un bulkulús??? Us ho explicaré, i no per que sigui una científica amb una immensa paciència o de mentalitat especialment didàctica, sinó i simplement perquè no suportaria que ningú pronunciés bulkulús sense sentir immediatament una infinita admiració per aquest ésser, i per a l'evolució (dit de passada). Però aleshores, per entendre-ho: relaxem-nos. Endinsem-nos en el món dels petits i els grans.

Il.libells. Gegants importants imponents. Brisa marina. Juguen. No sabíeu que als gegants els encanta la mar? Ui tant. Sota qualsevol circumstància. L'aigua escolant-se entre els seus enormíssims peus els desencadena un riu de pessigolletes internes que els fa somriure i riure i somriure, mentre s'empapen també d'un magnífic bon humor que es desprèn com si fos una essència, esparcint-se calmadament (amb la calma de l'alegria) per l'aire. I se senten tant feliços, tant, que comencen a riure, més que a riure, a trontxar-se de riure, riallades dels seu mateix immens tamany esclaten per l'aire. Ploren de tant riure. I quan dos gegants il.libells es troben en aquest estat, resulta escandalosament bonic i preciós i fantàstic per ells poder compartir-ho. Així, quan en són dos es multiplica aquesta "aura" de felicitat sentidíssima, de boníssim rotllet.

Petits esquifits peixets bulkulús. Més alegres que un cascabell els bulkulús naden i naden, tenen la important tasca a la vida de repartir guspiretes de llum pels mars. Del mar les llumetes aniran a l'aire (d'on peseu que ve la llum sinó?). Els encanta estar contents, riure i somriure i riure. Són uns éssers ben feliços. Són cercadors incansables d'energia vital per poder enlluernar la mar, i, de retruc, l'aire, i naden i naden per topar amb d'altres éssers que cofois sense saber-ho els transmetran alegria, amb la que continuen enlluernant.

Tot rutlla... va. Fins que un mal dia es van tots trobar emmarcats en una època en la que la felicitat escassejava. Els bulkulús però (amb l'optimisme dels alegres) nadaven i nadaven, continuaven cercant felicitat. Com menys energia trobaven, menys guspires desprenien, així que començà una època més fosca, més ennegrida i més nit que dia, de caps més cots. I com en tota època fosca, ja alguns o molts preveien desesperançats l'entrada al maleït espiral on la negativitat duu a més negativitat i on tot sembla irremeiable. Però els bulkulús continuaven cercant. Sempre duen un punt de bon humor sota l’aleta dorsal.

I així, nadant, i aleshores poc guspirejant, un bon dia (perquè els alegres sempre saben trobar-ne, de dies especials) un bulkulús s'endinsà sense adonar-se'n a una zona d'una salinitat anormalment alta, refrescantment alegre, ja tot ell és guspira només en rosar aquell trocet de mar ressalada, ja tot ell és riure i riure d'altre cop riure riure. I ja tornà a ser una mica més de dia (!!!) dins i a fora la mar. D'on haurà sortit aquella gota ressalada que l'ha recarregat tantíssim de lluminositat?

Efectivament. El bulkulús petit esquifit s'havia endinsat a la gegantina llagrimassa d'un il.libell que, tot i que l'època era hostil i certament desgraciada, es trontxava i plorava de riure inocentment jugant amb les onades. I en relativament poc temps (perquè tot és relatiu en ciència) els bulkulús ja havien après a intuir quan un il.libell s'atansava a la platja, i ells hi nadaven contents. De fet inclús van entendre com de sensibles són en realitat els gegants i com de bé se senten amb els peus a l'aigua.

I un altre gran dia un bulkulús un tant macabra que nadava saltant saltant, de cop es va endinsar a una llàgrima de riure d’il.libel abans de que aquesta entrés a la mar… I, quina alegria! Es va empapar encara de més energia, doncs quan la llàgrima encara és a l’aire la positivitat és més concentrada que quan aquesta es dissol a la mar... I el bulkulús macabret va transmetre aquesta nova troballa als seus amics i descendents, i saltant saltant (amb la força dels alegres) dits peixets acabaren sent implacables saltimbanquis. Fins i tot van descobrir que si se submergien just en l’instant en que la llagrimassa es desprenia del roste de l'il.libell, i es deixaven caure dins ellassa fins a l'aigua, aprofitaven al màxim l'alegria del riure dels gegants il.libells. Gegantina com ells era l'alegria i la llàgrima, gegantina la llum que els donava i que donaven!

Un altre bon dia durant aquells instants volàtils un bulkulús un tant inquiet descobrí que, si no només es deixava caure dins la llàgrima, sinó que a la vegada hi nadava en cercles, doncs es recarregava encara més intensament de positivitat ... Sense saber-ho experimentava amb les forces de la física! Ho va transmetre i ben engrescats que en un no res (altre cop evolutivament parlant) els peixets ja sabien que havien de giravoltar a gran velocitat dins de les llagrimasses per aconseguir encara més energia del riure i de fer riure...

I vet aquí que bulkulús especialment despistat de vegades, en giravoltar dins la llàgrima, es desfassava de velocitat i acabava sortint disparat com una bala, fora de la llàgrima, abans d’arribar dins ella a la mar. Pobret queia a l'aigua sempre un tant desconcertat. I tant se val. Però un feliç dia el mateix bulkulús despistat desfassat disparat de la llàgrima topà abans de caure a la mar amb una altra llàgrima d' il.libell i... Impresionant! Es rerecarregà no amb una, sinó amb dues llagrimasses d'alegria compartida (que encara és més feliç!). I, és clar, aquest nou descobriment va anar-se transmetent... I l'alegria desfassada es propagà i es desfassà ("valga la redundància"), així que encara fou més de dia dins i fora de l'aigua, i de tanta llum que aconseguien desprendre dels gegants als esquifits i dels esquifits als gegants, que ja era de dia amb normalitat i els bons dies arribaren a tots els éssers d'aquest món llunyà.

Els il.libells continuen trontxant-se de riure quan la mar se'ls escola pels dits dels peus. I el bulkulús somrients i rients encara avui s'ho passen pipa nadant i saltant i giravoltant i sortint desfassats i disparats per l'aire. Certament, ja són uns éssers amb una fantàstica Art de Volar de llàgrima a llàgrima, de riure a riure, de riallades.

I aquest és el meu exemple preferit d'evolució. O què us pensàveu :) !!! Per cert que aquest és el veritable origen de les estrelles fugaces… Si en veieu una estareu empapant-vos d'alegria gegantina compartida... I per això les gents, sense saber ben bé perquè, pensem en bons desitjos quan en veiem una... Certament són bulkulús voladors reflexats a... Però aquesta és un altra història... Relativament científica, és clar!