Snorkelejant em trobo,

...

Snorkelejant em trobo,

nadant entre paraules-peix que s'escapoleixen quan allargo la mà per intentar llegir-les i inspirar-me... Peix-paraula-aguda té punxes daurades, però gira a l'últim instant i em deixa sense el que sens dubte seria història contundent i tràgica. Peix-paraula-dolça promet poesia apaivagada però s'endinsa massa profund i finalment només em queda la seva estel.la relaxada. Peix-paraula-peix té cara de babau. Se m'apropa, se situa just davant de les meves ulleres plastificades, em somriu i de cop m'escup a la cara una petxina nacrada. I en ella hi llegeixo, radiant: Snorkelejant em trobo,

... Gràcies!