Paris (I)

M'aixeco a les 4:00... com puteja aixecar-se a aquesta hora! Després de volar per sobre l'autovia de castelldefels amb el taxi arribo a l'aeroport preparat per embarcar. A la meva cua, la de la gent que va a Paris, hi ha un munt de famílies amb nens tocacolllons. A la del costat, la de la penya que va a Ibissa està plè de gent jove... a remarcar una morenassa amb vestit groc...

Arribo a Paris i em recorro tota la ciutat pel seu subsol fins arribar a Voltaire, que resulta ser l'estació de ca la Laura. Aqui això del metro va genial. N'hi ha molts i van molt ràpids. Pujo fins la casa de la Lau Pau!!

Un cop el Pau s'ha convertit en persona baixem a patejar Paris. Louvre ( per fora ), plaça de la concòrdia, arc de triomf, torre Eiffel i a buscar a la Laura. Portem un pateo de collons i jo una son impressionant. Anem a dinar una crepe. Segona clavada del dia; la primera va ser un cafè amb llet que, tot ingènus, ens vam prendre en un bar.

La veritat és que Paris mola. Si li treus el fet que la gent parla molt raro i no se'ls entèn, és una ciutat molt gran, molt viva, amb moltes zones verdes i que manté encara l'encant de les ciutats amb molta història i que li donen molta importància a aquest fet. Les cases amb l'estil característic de França, els carrers adoquinats, la circulació una mica caòtica i els milers de bars i cafeteries fan que la ciutat tingui un ambient molt especial.

Després de dinar anem a patejar encara més. Panteó, barri llatí, l'antiga casa de la lau, els jardins de Luxemburg ( on ens cau una tempesta impressionant ) i el bareto de les birres. Us vé de gust una birra? Bueno va, una en prendré. Al final en cauen 3 per barba ( litro i mig ) i jo ja porto una castanya bastant maqueta. Sopem un quebab ( menjar típic parisenc ) i cap a un altre bareto amb un colega de la Lau. Cap allà les dotze, rendits ( especialment jo) anem a sobar.

Durant la nit torno a patir l'experiència de que un tio t'abraci. Aquest cop no ha estat el Marc ( que després de saber lo de l'ente cada cop que penso en lo d'itàlia em venen calfreds ) sinó el Pau. Ser una icona sexual té això, que atraus a gent dels dos sexes.. :P

Avui també hem patejat com a descosits però no em vist tanta cosa. Coses com l'ajuntament, el pompidou o notre damme, que ahir vam veure de nit, les hem vist de dia, per si un cas la borratxera havia ennuvolat la nostra vista.

Ara el Pau està sobant una mica. La Laura ha anat a comprar coses al super ( emprenyada? ) i jo escric al blog mentre escolto Antony and the Johnsons ( you're are my sisteeeeeeeer ). Ara soparem i anirem a fer unes birretes.

Gud vai!