15 de abril de 2007

Kaya köy continua plorant

Rumb a l'oest, rius d'elements enmig de la rosada, enrera casetes blanques i blaves. Enrera mar. Enrera tot. Clau a la butxaca que mai més no obrirà.

Rumb a l'oest, ulls perplexes dels petits, ulls folls d'indignació i d'impotència de sons pares. Maleïdes les corbates que decidiren per ells el canvi racial. Adéu llar.

Rumb a l'est, jove cerca desxifrar què és llegenda del que li explicava l'àvia sobre el seu Karlymassos natal, entendre aquella infinita nostàlgia que ho impregnava tot quan ella murmurava sobre sa terra, terra que segons ella encara corre i per sempre en ses venes, en forma de sang. Clau a la butxaca que mai més no obrirà.

Rumb a l'est, jove estrangera divisa de lluny un poblet que explota tots ses sentits i brilla de naturalitat. En lloc privilegiat, ses casetes s'escampen en la pendent d'una muntanyeta verda que les protegeix del vent i de la sal, un caminet passeja tímid fins la mar, blau penetrant.

Aquí, el jove cor encongit ja passeja entre mils d'esquelets de les llars assecades al sol de la Mediterrània, ànimes retornades li assenyalen algun raconet que conserva el seu malva refrescant i l'inviten a resar per elles a l'església més bella inimaginable. Els jardins desdibuixats encara oloren a aromàtiques.

Aquí, la noia s'atansa i topa amb que l'espectacular bellesa de l'indret és només una banda del punyent mirall de la realitat, quan creua a l'altra la envaeix per complet una remota tristesa. Plora. S'ha escolat fins sa mèdula el dolor d'unes gents que en harmonia vivien, i que se'n van haver d'anar.

Rumb a l'oest, el jove torna al mateix suburbi on els seus avis van anar a parar, i d'on tres generacions no s'han pogut escapar. Ningú no els va donar la benvinguda, tampoc no ho farà ara l'amarg gris de la ciutat. Clau a la butxaca que mai més no obrirà.


Rumb a l'oest, ella no té clau, però tampoc no li cal per obrir sota qualsevol pretext el calaix de la memòria i evocar, pell de punta i ulls allunyats, el record d'un Karmylassos dolgut pel destí de ser desallotjat.

[1922: Fi de la guerra entre Turquia i Grècia. S'ordena el canvi racial. 2005: Sí, vaig plorar. 2007: Encara ploro ara.]

1 comentario:

square_eye dijo...

T'ha sortit escriure en català!
Dilluns parlem? Petons