Silenci

El Silenci, últimament està poc valorat. Sembla que tothom es creu amb la llibertat de robar-nos el Silenci quan i on vulgui. Els sorolls dels cotxes, motos, autobusos pel carrer; les musiquetes horribles dels mòbils; les converses cridaneres al tren; aquell experiment mutant que és el Canalmetro...
Potser és que som pocs que valorem això, el Silenci. Encara que des del meu punt de vista és un patrimoni de tots. No ho entenc, ningú té la necessitat de la calma que produeixen uns moments de Silenci??? O potser tenim la necessitat de crear sorolls constantment per no haver de sentir les veus interiors que són tan emprenyadores...
Silenci, Silenci, Silenci... Només vull sentir això, Silenci! Hi ha frases tan boniques que ens parlen del silenci: "El Silenci també és una opinió a vegades...". O endevinalles: "Si m'anomenes desapareixo". I quan en una conversa en grup de cop es produeix el Silenci, algú diu: "Ha passat un àngel". Un àngel!!, quin símbol de tranquil·litat, bondat, calma, salvació...
Potser d'aquí a uns anys s'hauran de crear zones de Silenci com ara es creen zones per a fumadors. Llocs tancats, insonoritzats per a poder gaudir d'aquest bé tan escàs. Ni crits, ni músiques de mòbils, ni pitades de cotxe... Només Silenci