Paris (II)

Bueno, més val tard que mai.

Dissabte arribava l'Esther de visita amb els seus colegues de Bèlgica, que no pas Belgues. Després de 3 o 4 missatges vam decidir que el millor que podiem fer era quedar quan haviem quedat amb la Laura per dinar i així no ens liàvem.

Així doncs, en Pau i jo vam decidir anar cap al Sagrat Cor a veure com era tot allò i a donar una volta pel barri, que feia pinta de ser macot. El Sagrat Cor és una esglèsia enorme, blanca i que et fan pagar per entrar, amb el que no us podriem dir si per dins val la pena o no. Suposo que si perquè hi havia bastanta cua per entrar, però nosaltres ja ens haviem gastat el pressupost del dia en dos pulseres que vam comprar a dos negres que ens van entabanar a les escales del Sagrat Cor. A part de trescentes coses més, perquè els tios parlaven que donava gust, ens van assegurar que amb les pulseres fèiem jinga jinga ( o algo així ) segur aquella nit. El tio ens va dir que ell tenia dues dones i que anava fent jinga jinga ara amb una ara amb l'altra, això si, mai amb les dues de cop que eren geloses les noies. Com sempre que es fa una predicció d'aquest tipus amb un Jedi, la predicció no va tenir cap mena d'èxit.

Després vam anar a donar una volta pel barri sota una pluja cada cop més intensa que al final ens va fer refugiar en un bar a fer un cafè. És una llàstima que els voltants de l'esglèsia s'hagin convertit en guirilandia i hi hagi un munt de botigues d' "art" i de coses per turistes, perquè el barri val la pena i és molt maco. A part, donat que està en una espècie de turó ( que com París és molt pla, doncs els animals hi foten un funicular per pujar-hi ) hi ha unes vistes molt maques de París. Ens va costar orientar-nos perquè no es veia la torre Eiffel però al final vem veure el centre pompidou i més o menys ens vam situar.

Després vam tornar a veure a la Laura per dinar i allà vam coincidir amb l'Esther. La tia està genial allà a Bruseles i a la que trobi un bruselenc ( o bruselí ) s'hi queda. Vam anar a fer un magnífic entrepà de pernil amb formatge preparat pels estupendos xefs catalans Pau i Vicenç i vam tornar a deixar a la Laura currant. Per la tarda vam anar de tranquis passejant i mirant botigues per comprar algo pels companys de pis del Pau. Al final, no vam comprar res.

Cap allà les set del vespre l'Esther es va marxar cap al seu alberg i nosaltres vam anar cap a casa a buscar a la Laura, posar-nos guapetons per la mega-festa que ens deien que hi hauria i cap a sopar prop de Mont Matre amb l'Ekin.

Ens va costar molt de temps i moltes voltes trobar un restaurant on sopar. Anàvem una mica tard i això pels europeus és un problema alhora de preparar-te menjar. Al final vam acabar en un restaurant típic francès: un italià.

I després cap al bareto on sempre va la Lau ( perquè és l'únic que es coneix, no ens enganyem ) a fer una ( 1 ) birra perquè tancàven. Lo típic dels bars, que és tancar a la una de la nit. Aquests francesos estàn bojos, que diria un. Aleshores va venir la pregunta fatal: i ara on anem Laura? Doncs no en tinc ni idea, jo sempre vinc aqui i prou. Mare meva!!! Ens havien promès una festa brutal, "a París si que molen les festes" ens prometien, "flipareu quan vingueu" i milers de frases com aquestes i va i només es coneix un bar!!!! Però què és això?!?!??!?

L'excusa barata barata era que quan sortien d'allà anaven tant borratxes que no saben anar als llocs.... mentida!!!

Després de preguntar al barman vam anar a un altre bareto a arruinar-nos a base d'un parell o tres de birres que ens van costar una factura. Cap allà les 4 i després de que uns quants taxis ens diguéssin que no acceptàven quatre persones ( serà que tenim pinta de terroristes ) en vam trobar un ( que et cobrava un extra per ser quatre persones! ) i vam marxar cap a casa.

Després més!