I'll see you in London

Són les dues de la tarda. La Laia m'ha deixat a l'estació de metro a les 13:30 perquè havia de fer un treball amb uns companys de la universitat. He pillat el metro a Swiss Cottage i m'he baixat a Waterloo. Allò no feia pinta d'escenari de cap guerra, així que m'he tret el casc i m'he encaminat cap a la sortida. Cagundena!! Ara resulta que no puc sortir. Un empleat del metro em diu que no he pagat la quantitat correcta. Sempre se m'han donat malament els mapes... pago el que toca, torno a pagar per pillar el tren i em planto a l'estació de Quenstown Road ( Battersea ). En cinc minuts tinc localitzada l'oficina on he de fer l'entrevista i em disposo a perdre dues hores. No m'he pillat el llibre pq he pensat que amb els nervis llegir en anglès seria lo últim que tindria ganes. Per sort hi ha un parc davant de l'oficina. És just el que necessito relaxar-me i veure passar el temps amb tranquilitat. Crec que si vaig a Londres, una de les coses que m'agradarà més serà passejar pels parcs, llegir-hi llibres, mullar-me sota la pluja.

Per fi es fan gairebé les 4. Ultima pixadeta per anar tranqui i cap amunt! Hello, this is RTSoftware? Pos va a ser que si. Allà em reben dos homes amb una pinta de freakys que no poden amb ella. Un es posa les sabates que no duia per estar més comode i l'altre es prepara un cafetó mentre es rasca el panxot que té.

Primer m'ensenyen el que fa l'empresa. És brutal. Si hi entro aprendre mogollón de coses segur. Després repassem el meu curriculum. Al contrari que a Espanya, allà valoren que hagis sigut profe i hagis fet projectes a la universitat. I finalment toca la part sorpresa... ara et farem un munt de preguntes tècniques... ai la mare! Això comença a fer mala pinta. Repasso mentalment que no hi hagi cap mentida al CV que ara hagi de justificar. No, l'última versió ja està arreglada en aquest sentit. Comencen les preguntes. Primer et preguntarem coses d'OpenGL, després de programació en general i després d'optimització. Preparat? Ready!

Una hora després sortia amb un somriure d'orella a orella i donant bots d'alegria. El test ha anat de conya. Només he dubtat en dues preguntes i els hi he dit clarament que no sabia la resposta. Jo si fos entrevistador ho valoraria això. M'han dit que l'entrevista havia anat molt bé. 7 persones, 2 llocs de treball. Envio missatges a tothom. Tothom em respon. Estic content, trist, neguitós, espantat, animat, cansat, amb mal de cap...

Serà una tensa espera fins dilluns.