Another day in the paradise (I)

Són les 5:20 del matí. Titititititititi un soroll infernal se sent desde dins del meu somni. No pot ser, però si jo estava a una platja deserta i paradisiaca! Ah no, que serà el puto despertador... L'apago i m'estiro una mica al llit. Analitzem la situació. Avui és dissabte i és molt molt d'hora. Que coi havia de fer avui? Ah si, marxar d'excursió!

Donat que l'objectiu del dia és prou interessant em llevo ràpid. Ja havia calculat que no tenia temps de dutxar-me, només de fotre'm un got de llet amb una madalena, posar-me la roba preparada el dia anterior, agafar la motxilla, les bosses de jalar i cap a casa del Lluís, o del Nacho o del Pablo o de tosts.

Haviem quedat a les 5:50. Lo bo de ser puntual i quedar amb un tio puntual és que en general cap dels dos s'ha d'esperar molt, en aquest cas cap dels dos es va haver d'esperar res. Quan jo arribava davant de la porta el Nacho apareixia baixant les escales. Feia mala cara el pobre. Clar, acabava de passar pel pis que fa olor a pixum de mort.

Agafem el cotxe i cap a buscar la Belen. Anem fatal de temps. Tres minuts dp d'arribar apareix ella. Casi no li dona temps de tancar la porta que ja estem Via Laietana amunt. Tres semàfors en vermell després estem rellenant el dipòsit i marxem a tota castanya cap a Bagà, per pillar el Túnel, passar per Puigcerdà i arribar a La tour de carol. Per sort hi ha poca gent i aconsseguim anar bé de temps. Recordo aquell viatge als alps on el Lluís, anant a 160 baixava la mitja del viatge... quin gran viatge!!!

Per què collons li diuen a l'estació la tour de carol si no està a la tour de carol?!?!? Resulta que està al poble d'abans, Enveitg (nom clarament català que no m'atreveixo a pensar com es deu pronunciar en Francès...). Comprem el bitllet cap a Carança (13 euros per barba!!!) i cap a dins. Amb una mica d'entreno jo crec que arribem abans corrent. Està guai que el tren sigui turístic i que la gent l'agafi per anar amb la calma per mig del pirineu, però em sembla excessiu que tardi una hora en fer un recorregut tant curt... Total, que portem 6 hores desperts i encara no hem començat a caminar.

Finalment arribem Carança, esmorzem, pixem, ens canviem i ens disposem a emprendre la marxa. Fa un sol impressionant, tinc agulletes del "partit" de futbol del dijous i aquesta gent fa cara d'anar rapidets... ai que patirem!